Notícies/

Malgrat el fred i les inclemències climàtiques al voltant de setanta persones representants d’entitats socials i ecologistes i plataformes amb conflictes de residus, es troben per a debatre la necessitat de donar suport a l’Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) i descartar la incineració de residus com a cap solució.

Jornada de debat que s’emmarca dins de les activitats del II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. El Fòrum aplega quatre sectors diversos de la societat catalana municipis i institucions, universitats, empreses i entitats socials, representants d’aquests sectors, que han format Xarxes o grups de treball pel Residu Zero, es van aplegar en la Jornada per a debatre com les entitats i plataformes poden contribuir a assolir el Residu Zero a Catalunya cooperativament amb els altres sectors de la societat catalana.

La nostra manera actual de produir i consumir es sustenta en una explotació ingent dels recursos naturals i en una generació excessiva de residus. Aquest comportament social provoca arreu impactes al medi ambient i a la salut de les persones, sent també causa d’injustícies socials a l’hora de distribuir beneficis i perjudicis ambientals. No cal pensar-hi gaire per adonar-se’n que aquesta dinàmica és totalment insostenible.

Mercè Girona del CEPA-EdC va mostrar, a partir dels pobres resultats de gestió dels residus i la manca de politiques preventives eficaces al país, va plantejar la necessitat d’un “Canvi de paradigma de model de producció, de distribució, consum i de politiques de gestió dels residus”, i “Cal invertir les tendències a casa nostra, a l’any 2010 es van dur el 70% dels residus a instal•lacions de tractament de final de canonada (abocadors i incineradores) i volem a que a l’any 2020 es recuperin el 70% dels residus” motius i objectius de la creació del Fòrum ECRZ. Veure presentació

En Josep Martí metge del CAPS, afirma que “els tractaments de final de canonada i especialment la incineració de residus ja estan obsolets, cal apostar per la prevenció i la recuperació dels residus, cal apostar per les polítiques de protecció a la salut del medi ambient i de les persones, cal aplicar els fonaments comunitaris de precaució”. Veure presentació

Alerta sobre els projectes de Grans plantes de biomassa utilitzant residus per a generar energia, de cremar residus en cimenteres, o d’incinerar els residus com a tecnologia de tractament dels residus, ja que incorporen més contaminants tòxics a l’atmosfera i contribueix a augmentar les afectacions respiratòries i de malalties cancerígenes, en definitiva que afecten a la nostra salut del medi ambient i les persones. Una de les dades aportades es que “el càncer de mama ha augmentat un 2% per any a Catalunya per causa de l’augment d’estrògens”.

En Joan Salabert CEPA-EdC va exposar que “Cal deixar de gestionar els residus per gestionar els recursos i ara cal prioritzar d’una vegada les polítiques de prevenció, reutilització i el reciclatge ecoeficients”. “Cal iniciar la regulació del mercat, les empreses i la producció”. Veure presentació
El paper de les entitats socials i ciutadanes és cabdal en aquest procés, ja que representem la força de la ciutadania organitzada. És per això que considerem que la nostra participació en aquest  Fòrum, en els seus debats i en el treball de fornir una estratègia Residu Zero a casa nostra, és imprescindible.

Taula rodona: L’Estratègia Catalana Residu Zero l’alternativa a la incineració. Les plataformes aporten la seva opinió,

­    Jordi Losada de pal Plataforma Aire net de Sant Feliu de Llobregat, “la crema de residus en cimenteres es la mostra del fracàs del model actual de gestió dels residus”. “Es simplement un abaratiment dels seus costos a costa de malmetre la salut de els persones”. Els residus com a combustible, segons els acords de Kioto, es consideren neutre d’emissions de co2, error important ja que contribueixen de forma molt considerable a la contaminació atmosfèrica en partícules, emissions de tòxics persistents, etc i cal considerar que aquestes cimenteres estan ubicades en zones densament poblades i amb les zones de contaminació atmosfèrica que incompleixen la Directiva de qualitat de l’aire. “el que cal es reduir la quantitats de residus”. 

­    José Luís Conejero de la Plataforma contra la crema de residus a la cimentera de Montcada, denuncia la situació a Montcada de la crema de residus a la cimentera de La Farge. Denuncien que les administracions no fan complir la normativa i que  s’amaguen les dades reals de la contaminació atmosfèrica. Denuncia a alguns membres d’universitats que actuen com a mercenaris de les empreses. Aposta per “lluitar per la utopia i si no ens plantegem i fem possible el residu zero, els ciutadans sempre tindrem davant de nosaltres l’espasa de Damocles, dels incineradors”. Veure presentació .

­    Joan Vàzquez d’IPCENA-EdC membre de les Plataformes de les comarques de Ponent contra els macro-projectes de Plantes de biomassa. Exposa els projectes de tres grans plantes de biomassa a la Vall de Miravall i analitza els impactes que pot causar la ubicació d’aquestes tres plantes en un radi reduït i en unes condicions d’immersió tèrmica d’aquesta zona.

­    Jordi Pagés membre del Col•lectiu Roure membre de la Plataforma de Dosrius contra la planta i abocador de les escòries de la incineradora de Mataró. Després d’una campanya molt participativa i rigorosa es va aconseguir que no es coloqués una planta de tractament d’escòries més un abocador, a la pedrera Ros de l’empresa que tracta les escòries de Mataró empresa del propi director de la incineradora. Denúncia que ara segons informació rebuda, l’ARC podrà donar permís a totes les pedreres d’argila a utilitzar escòries d’incineradores per a la seva restauració paisatgística. Pràctica per externalitzar i no visualitzar a la població els impactes derivats d’aquesta pràctica insostenible.

Taula Rodona: universitats, ens locals i empreses com interrelacionar-se amb la societat civil per avançar cal al Residu Zero?

­    Josep Lluís Moner: IS-UPC. Informa dels objectius i accions de les tres xarxes de municipis, universitats i empreses pel Residu Zero, i la seva interrelació. Veure presentació

­    Pere Mora , regidor de medi ambient de l’ajuntament d’Argentona: exposa que ja estan al voltant de 20 ajuntaments que ja han aprovat la moció de suport a l’ECRZ i que està corrent molt aquesta iniciativa i proposta.. Que per primer cop a Argentona tots els grups polítics han presentat una mocio i aprovada per unanimitat.

Que us pas més endavant es la proposta de Pacta de municipis pel Residu Zero, pacte de compromís real, amb mesures concretes i un seguiment del seu compliment. Ja hi ha municipis que fan el sistema de recollida porta a porta que ja estan arribant als nivells del 70% o més recuperació real dels residus, que van en la direcció de Residu Zero.

Es important visualitzar aquestes experiències i Argentona també va més enllà aplicant el sistema de fiscalitat de pagament per generació,

­    Roger Carvajal, responsable de residus de l’empresa El Tiner, SAL, d’arts gràfiques. Disposen de la ISO 14001 i del distintiu EMAS de la UE. Destaca les accions que han aplicat a l’empresa per reduir els seus residus i la seva toxicitat i els canvis en la millora de la gestió dels seus residus i especialment els més tòxics. Aposta pel Ecodisseny dels processos i productes per a no generar residus i posa l’exemple de la iniciativa en el sector de les arts gràfiques i l’edició amb el projecte Ecoedició.



Debat: les entitats ciutadanes i les plataformes de defensa ambiental com impulsem Residu Zero?

Jordi Asensi Bosc Verd-EdC i Moviment en Contra la Incineració de residus a l'Uniland" modera el debat i planteja la necessitat de plantejar-nos com a estratègia el proposar-nos com a plataformes el defensar les alternatives i el canvi de model de gestió de residus amb la incorporació de les propostes de l’ECRZ. 

Després del debat es van aportar diferents elements com plantejar l’eix de la salut per a incorporar altres tipus d’entitats a la xarxa d’entitats catalanes pel Residu Zero, que hem d’impulsar els canvis personals i col•lectius en les nostres pròpies entitats ja que en el mon occidental som víctimes i còmplices a l’hora, que s’ha de ser rigorós per a aquells ajuntaments, empreses, universitats que s’incorporen a donar suport a l’ECRZ ja que s’ha d’evitar que ho facin per màrqueting i ho han de fer a partir de compromisos, que les entitats no tenim per que donar les alternatives tècnics sinó que ha de ser l’administració que ha de vetllar perquè l’empresa les compleixi, que ha d’haver més transparència amb la gestió dels nostres residus i la seva destinació, ..

Hem de reivindicar l’estudi que es va plantejar fa anys al Departament de Medi ambient d’avaluació dels riscos de cremar residu en cimenteres, i també es va demanar avaluar els costos econòmics d’aquesta pràctica per a la salut pública i els estalvis en aplicar les polítiques de precaució i la prevenció.

Es planteja que l’adhesió a l’Estratègia Catalana Residu Zero de les ENTITATS es podria vertebrar sobre tres vessants:

1.    Aplicar en les nostres activitats i en els nostra organització mesures que afavoreixin la prevenció dels residus, la recuperació de la brossa orgànica i la d’altres materials, tant pel que representa de millora per a la nostra entitat com per l’efecte demostratiu que pot tenir cap als/les nostres associats/ades i per a la població en general.


2.    Reivindicar de les administracions:
­    En un canvi de model: desenvolupament de nova normativa, polítiques i mesures encaminades a la prevenció i recuperació dels residus
­    Transparència en la informació que es demana
­    Que facin aplicar a les empreses el fer efectiva una major responsabilitat vers la seva activitat i els impactes que poden causar, dels residus que generen els seus productes o processos.
­    No donar autoritzacions a l’augment de la crema de residus sigui en plantes incineradores, de biomassa, de cimenteres,..
­    Fer l’estudi d’avaluació dels possibles impactes a la salut de la crema de residus en cimenteres i en plantes de biomassa, ja presentat fa més de 7 anys.

3.    Fer difusió d’aquesta iniciativa entre els nostres associats i a d’altres entitats i àmbits socials.


En Francesc Giró adjunt a direcció de l’ARC; comenta que a nivell de la Unió Europea la Comunicació de la CE sobre el creixement verd, aposta per augmentar la valorització i per una fiscalitat que faci augmentar el cost del tractament de final de canonada.

Comenta que les línies de treball en la revisió dels programes de gestió de residus a Catalunya i d’infraestructures de tractament de residus van encaminades a promoure la prevenció i la recuperació de residus de qualitat, l’adequació de les infraestructures de tractament adequades al territori i d’una fiscalitat progressiva que premií la recuperació de qualitat. Dona el suport a aquesta iniciativa de l’ECRZ.