Legislació de la UE

La política ambiental europea data de 1972, quan a la Cimera Europea de París s’adoptà el primer programa de protecció ambiental i s’arribà a un acord en Directives sobre productes químics, qualitat de l'aigua i pol•lució atmosfèrica. Malgrat tot, no va ser fins l'entrada en vigor de l'Acta Única Europea l’any 1978, que es va definir una base legal clara per a una política comunitària al respecte. Aquesta política es fonamenta en els principis de precaució1 i prevenció2 d'acord amb el principi que s'hauria d'evitar el dany ambiental en origen i el criteri de que “qui contamina, paga”.

Legislació estatal

La primera legislació espanyola relativa als residus és la Ley 42/1975, de 19 de noviembre, sobre desechos y residuos sólidos y urbanos3 i la Ley 20/1986, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos4. La Ley 42/1975 era la primera d'àmbit estatal en l'ambit de residus ja que fins aleshores hi havia hagut reials decrets sobre sanitat i reglaments de sanitat municipal. Totes dues Lleis van ser derogades per la la Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. Aquesta nova llei va transposar la Directiva 91/156/CEE, del Consell, de 18 de marzo de 1991 i va modificar la Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de envases.

A nivell estatal la discussió actual gira al voltant de la modificació de la Llei d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE) on es posa en debat el model basat en els SIG que afavoreix econòmicament les empreses envasadores i distribuïdores. Alguns aspectes a debat són la definició del concepte de sobrecost, els sistemes de dipòsit i retorn...

Legislació catalana

El fet més destacable és que Catalunya té les competències en gestió de residus: la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei.

La legislació catalana de residus s’inicia el 1982 amb el Decret 64/1982, de 9 de març, pel qual s’aprova la reglamentació parcial del tractament dels desfets i residus. Aquest decret ja apunta alguns aspectes generals de la relació de la política de residus amb altres polítiques de la Generalitat. Així, es diu que les actuacions en matèria de deixalles i residus s’han d’emprendre, a nivell normatiu, inclosa l’ordenació del territori, dins el marc global de la política ambiental; a nivell organitzatiu i de gestió, en el marc d’una estreta col•laboració entre els ens públics responsabilitzats. A més, mentre no es disposi d’un programa de tractament globalitzat de les deixalles i residus, es diu que caldrà arbitrar els mitjans necessaris per tal de resoldre els problemes més greus i urgents que l’Administració té plantejats en l’àmbit territorial de Catalunya.

El desplegament parcial de la Llei 42/1975, de 19 de novembre, sobre recollida i tractament de les deixalles i residus sòlids urbans, permet, en aplicació de les competències legislatives i de gestió que en aquesta matèria atorga a la Generalitat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’instrumentar provisionalment la participació i col•laboració de la Generalitat amb els productors, municipis i altres ens públics, en la resolució d’una part de la problemàtica que avui planteja la idònia recollida i tractament de les deixalles i residus.
Amb aquesta finalitat, el Decret concreta les obligacions dels productors i posseïdors de deixalles i residus, assenyala els tràmits d’intervenció del Municipi i la Generalitat en les operacions necessàries per garantir-ne l’adequada recollida, aprofitament i tractament i arbitra els mitjans per poder emprendre una gestió amb coparticipació de les persones i ens responsabilitzats.

No és fins a la Llei 2/1991 i el Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, que es comencen a regular específicament activitats de gestió dels residus, en aquest cas industrials.

Aquest Decret ja inclou el concepte de prevenció, ja que en el seu article 1 s'estableix que “Aquesta Llei té per objecte regular per al territori de Catalunya les activitats relacionades amb la recollida, el transport, l’eliminació i el reciclatge dels residus industrials i establir una sèrie de mesures urgents necessàries per a la reducció dels residus industrials i la coordinació de la gestió d’aquests residus, que inclouen, d’acord amb la normativa comunitària, diverses actuacions destinades a reduir-ne la generació i a assegurar que totes les activitats de gestió, tant si són d’aprofitament com si són d’eliminació, s’efectuïn en les condicions adequades per a la protecció del medi ambient i la preservació dels recursos naturals i de la salut humana.”

A partir del reconeixement que la gestió dels residus que es generen a Catalunya no havia assolit la totalitat dels objectius propis d’una política ambiental dirigida a la protecció del medi i a la millora de la qualitat de vida, el 1993 es va aprovar la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels residus. Aquesta llei, en què per primera vegada les entitats ecologistes participen activament en la seva redacció, tenia com a missió intensificar l'acció d’ordenació, execució i gestió en aquesta matèria. Així mateix, reconeixia que aquesta acció pública s’havia de recolzar en la participació i la decidida col•laboració dels productors de residus, de la gestió del sector privat i dels ciutadans en general, per la qual cosa calia intensificar les accions dirigides a la informació, la sensibilització i conscienciació social. L Llei va ser la vigent fins l’any 2003 en què es publicà la Llei 15/2003 de 13 de juny de modificació de la Llei 6/1993.

Aquesta Llei adopta la terminologia i les definicions de les directives de la Comunitat Europea i assumeix els objectius, els enfocaments i l’estratègia d’aquestes, adaptats a les característiques, les peculiaritats i les condicions polítiques i sòcio-econòmiques del territori de Catalunya. Recentment ha estat modificada per la Llei 9/2008 de 10 de juliol.

Pel que fa a envasos, a nivell català no existeix una llei específica sinó que s’aplica l’espanyola.

Si voleu més informació sobre la normativa dels residus, cliqueu aqui.